“S’ha construït una narrativa en la qual es trasllada a la ciutadania, de manera reiterada i amb poques i insuficients evidències científiques, que els parcs eòlics eren fonamentals per a generar ocupació i rendes per a la població rural, arribant a afirmacions tan categòriques com agosarades i incertes com quan s’assenyala que el futur d’aquestes àrees rurals i el fre a la seua despoblació depenia dels parcs eòlics. Mentre no es demostre, estem davant un discurs que pot qualificar-se d’idíl·lic i fins i tot fal·laç”, afirmen Jaume Pla i Javier Esparcia, investigadors de la Unitat de Desenvolupament Rural (UDERVAL) de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Rural.

A més, expliquen que hi ha una relació inversa entre despoblació i qualitat ambiental, i que a vegades els mitjans de comunicació tenen més en compte els avantatges que els perjudicis de la instal·lació de parcs eòlics. Arriben a aquesta conclusió després de la revisió de 853 notícies de despoblació, de les quals només l’11% tractava temes mediambientals.

Així, el percentatge de notícies en què es relacionava medi ambient i despoblació va disminuir del 15 al 10% en el període entre 2015 i 2022 respecte al que va de 1996 a 2014. També va descendir el percentatge que vinculava despoblació amb demografia i, per contra, va augmentar el que la relacionava amb actors institucionals, serveis o polítiques públiques.

La reducció de les referències al medi ambient va començar a ser molt pronunciada a partir del període 2011-2014, en què d’un 20% va passar a un 5%-10%, període en el qual els efectes de la despoblació són més intensos, coincidint amb la crisi econòmica.

“La informació publicada en premsa hauria d’aplicar enfocaments metodològics rigorosos, quantitatius i qualitatius. Aquesta no és necessàriament sempre objectiva, de manera que pot contribuir a discursos interessats o simplement insuficientment contrastats i, per tant, amb limitat rigor periodístic” afirmen Pla y Esparcia.

Principalment, aquestes notícies van ser publicades en el periòdic Mediterráneo (el de major difusió de la província de Castelló). També cal destacar que en altres mitjans, com Las Provincias, es van publicar algunes valoracions més crítiques, qüestionant si aquests projectes realment podien tindre efectes positius per a la despoblació, segons els investigadors.

L’estudi se centra en la Comunitat Valenciana, on alguns territoris mostren signes de despoblació. A la província de Castelló, per exemple, un 38,5% dels seus 135 municipis tenen una densitat menor a 10 habitants per quilòmetre quadrat, xifra que ha augmentat des de 2017, quan eren un 36%. Però també es recalca que aquesta situació es pot identificar amb zones de la província de València, com la comarca d’Utiel-Requena, o a Alacant, el cas de les comarques del Comtat i la Marina Alta.

Referència article: Pla Bañuls, Jaume, Javier Esparcia Pérez. «Despoblación y medio ambiente: una aproximación a las narrativas desde medios de comunicación valencianos». Anales de Geografía de la Universidad Complutense, vol. 44, n.º 1, 2024, pp. 251-76, https://doi.org/10.5209/AGUC.94212

Peu de foto annex:

Javier Esparcia (esquerra) i Jaume Pla (dreta), en l’accés a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.