La Universitat col·labora en un model nou per a localitzar les àrees de cria de lluç i conéixer com canvien cada any

  • Gabinet de Premsa
  • 3 de febrer de 2021
 
Punts de mostreig de la campanya. Les línies batimètriques corresponen a les isòbates de 100 i 200 metres. Els polígons indiquen les zones de veda de pesca per a l’arrossegament.
Punts de mostreig de la campanya. Les línies batimètriques corresponen a les isòbates de 100 i 200 metres. Els polígons indiquen les zones de veda de pesca per a l’arrossegament.

Investigadors de la Universitat de València participen en una investigació per a poder localitzar les àrees de cria de lluç i conéixer com varien cada any. L’estudi es realitza en col·laboració amb els centres de Vigo i Santander de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i l’Institut d’Investigacions Marines (IIM-CISC). El treball se centra en les zones de cria del lluç europeu (Merluccius merluccius) en el nord de la Península Ibèrica, i s’ha publicat en la revista ‘Frontiers in Marine Science’.

La protecció de les granges de peixos ha demostrat ser una eina molt útil per a gestionar la pesca de manera eficient, atés que protegir aquestes àrees pot contribuir a millorar el reclutament d’espècies objectiu.

Per a identificar i cartografiar les àrees de cria potencials, es necessita adquirir un coneixement sòlid de les relacions entre les espècies i el medi ambient, tant en l'espai com en el temps.

Per a això, els científics han recollit, durant més de 10 anys, dades de captures de reclutes de lluç (individus que mesuren menys de 21 centímetres) i han investigat les relacions existents entre la seua presència i variables ambientals com la profunditat, la temperatura de l’aigua o la salinitat, per a poder entendre i predir la seua distribució espacial i temporal.

En la investigació ha participat David Conesa, catedràtic d’Estadística i Investigació Operativa de la Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València, i Francisco Izquierdo, doctorant graduat per la Universitat de València.

El treball demostra que existeix una àrea de cria principal situada al llarg de la plataforma continental del golf Àrtabre, enfront de la Corunya, que es manté en el temps. També s’han localitzat altres àrees amb grans densitats de reclutes de lluç però que varien cada any en funció de les condicions ambientals. “En total hem identificat tres àrees persistents i tres àrees intermitents al llarg dels anys, que coincideixen parcialment amb les zones de veda de pesca per a l’arrossegament”, assenyala Francisco Izquierdo, doctorant en el Centre Oceanogràfic de Vigo de l’IEO i primer autor de l’article. “Aquests resultats demostren la importància del modelatge espai-temporal dinàmic proposat, atés que l’efecte de les condicions ambientals al llarg del temps pot variar la distribució, forma i abundància de les granges de lluç”, afig el científic.

El treball, conclou Izquierdo, “pot contribuir a millorar l’ordenació pesquera des de diversos punts: en primer lloc millorant el coneixement de la distribució espacial i temporal dels reclutes de lluç en el nord de la Península Ibèrica, en segon lloc, ajudant a definir àrees potencials de veda de pesca i en tercer lloc obtenint una millora en els índexs d’abundància en els models d’avaluació de les espècies com el lluç”.

La investigació es va realitzar en el marc del projecte IMPRESS

Referència: Izquierdo, F., Paradinas, I., Cerviño, S., Conesa, D., Fernández, A., Velasco, F., Preciado, I., Punzón, A., Saborido-Rey, F., Pennino, M.G. (2021) Spatio-Temporal Assessment of the European Hake (Merluccius merluccius) Recruits in the Northern Iberian Peninsula. Front. Mar. Sci. 8:614675. doi: 10.3389/fmars.2021.614675