El professor d’Astronomia de la Universitat de València Víctor Reglero dirigeix l’equip internacional que ha dissenyat aquest instrument de recerca espacial. ASIM ha sigut desenvolupat durant dotze anys per equips danesos, noruecs i espanyols.

Un treball intens en el qual Espanya ha liderat els desenvolupaments clau de l’instrument principal MXGS (els sistemes òptics), amb un conjunt de 40 persones dels camps de la recerca i les tecnologies de la Universitat de València, la Universitat Politècnica de Catalunya, l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia-CSIC i l’Institut Nacional de Tècniques Aeroespacials (INTA) amb diverses empreses, entre les quals destaquen Aciturri i Iberespacio de Madrid i Vacuum Projects i Alcupla de València.

Aquests treballs continuen la tradició de disseny de la Universitat de València començats el 1992 amb el Legri en el primer satèl·lit espanyol en la missió de l’ESA d’Alta Energia Integral (2002) i Uffo en el satèl·lit rus Lomonosov (2016). Un element clau ha sigut el disseny, fabricació i qualificació per a vol dels sistemes òptics d’Alta Energia (Màscares Codificades) de MXGS. De deu sistemes òptics realitzats en els últims vint-i-cinc anys, set són espanyols (70%) liderats per la Universitat de València.

ASIM va ser integrat en el vehicle de transport Dragon que es troba situat en la cofa del llançador Falcon de Spacex a Cap Canyaveral (EUA), llest per al seu llançament el 2 d’abril.

Segons ha explicat Reglero, director de l’equip internacional que ha dissenyat aquest instrument de recerca espacial, el llançament a l’espai dels instruments és un dels moments més esperats pels creadors i suposa “jugar-se en dos minuts dotze anys de treball i setanta milions d’euros”. “En cinc minuts sabrem si el Dragon està en l’òrbita de transferència a l’Estació Espacial. Els dos primers són sens dubte els més crítics i emocionants. L’eixida del Falcon a tota potència i vibrant com una maraca, com els cors de tots els equips d’ASIM i la NASA”, apunta.

Una vegada a l’estació s’instal·larà ASIM en la seua ubicació, una operació “delicada” pels seus tres-cents quilos de pes que exigeixen l’ús d’un braç robòtic i l’eixida d’astronautes, i que durarà una setmana “en gravetat zero”, i finalment s’encendrà.

La posada en marxa dels equips es viurà per part dels investigadors amb “dos minuts d’infart, tres de patiment, una setmana de pregàries i el naixement de MXGS com a eina per a detectar i localitzar els fenòmens violents coneguts com a Terrestrial Gamma Ray Flashes (TGF)”.

Després seran dos anys de treball d’operacions i anàlisis al Centre de Dades, que tindrà seus a la Universitat de Dinamarca, la Universitat de Bergen a Noruega i la Universitat de València, al Campus de Burjassot-Paterna.

Amb la posada en funcionament d’ASIM es resoldrà el problema de detectar els TGF, descàrregues molt violentes d’Alta Energia X i Gamma de molt curta durada (0.001 segon) i molt escassos (se’n detecta un al dia).