Setze investigadores i investigadors han col·laborat en aquest volum que ret homenatge a la professora María José Báguena, que fou membre de l'Institut d’Història de la Ciència i de la Medicina des de la seua fundació, així com docent del Departament d'Història de la Ciència i Documentació de la Universitat de València. 

El llibre recull els canvis que la història de la medicina ha experimentat durant les darreres dècades. Se n’han ampliat els temes, els personatges i els espais. S’hi han introduït noves fonts, ha augmentat el nombre de professionals i també se n’han ampliat els itineraris formatius, tant des de l’àrea de la biomedicina com de la història, l’antropologia o la sociologia. Finalment, i en part com a resultat d’aquests canvis, han aparegut nous públics lectors, des de personal sanitari i estudiants de medicina fins a associacions de pacients, grups d’activistes o ciutadania en general. 

La professora María José Báguena Cervellera (1956-2021) ha estat testimoni i protagonista destacada de tots aquests canvis al llarg dels més de quaranta anys de dedicació plena a la història de la medicina. Els seus treballs han girat al voltant de temes com la història de les malalties, les epidèmies, les vacunes, la higiene o la medicina valenciana, entre molts altres. Aquestes qüestions poden rastrejar-se en els capítols d’aquest llibre col·lectiu que és la continuació d’un llarg diàleg entre els autors i les autores amb la professora Báguena. El llibre ofereix així un panorama de les noves tendències en història de la medicina, les quals María José Báguena va contribuir a potenciar amb una gran quantitat de publicacions acadèmiques, tesis dirigides i múltiples activitats docents i divulgatives. Les autores i els autors d’aquests capítols mostren així el seu “reconeixement i estima a la nostra difunta companya a través de xicotetes mostres de les nostres investigacions més recents”, apunten. Els capítols dialoguen amb la tradició historicomèdica valenciana que la professora Báguena va cultivar amb la doble perspectiva procedent del seu íntim coneixement de les tècniques tradicionals i l’assimilació creativa de noves corrents historiogràfiques. A més d’un homenatge pòstum, aquest llibre és també una introducció a les diverses formes de pensar i escriure la història de la medicina durant les primeres dècades del segle XXI.