La Universitat de València organitza una jornada per a entendre Palestina i el seu patrimoni

  • Servei de Cultura Universitària
  • 22 de febrer de 2024
 
Vista del casc antic de la ciutat vella d'Hebrón. Col. G Eric i Edith Matson.
Vista del casc antic de la ciutat vella d'Hebrón. Col. G Eric i Edith Matson.

Dimecres 21 de febrer, la Universitat de València realitza una jornada per a entendre Palestina i el seu patrimoni. Organitzada per l’Observatori de Patrimoni Cultural i Aldea Global de la Universitat de València i el Laboratori d’Epistemologies del Sud de la Universitat de València, es va celebrar a partir de les 12 hores, a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.

Amb la presència d’experts en dret internacional humanitari, història i comunicació, la jornada va oferir diverses mirades i interpretacions de la història, la cultura, el patrimoni i l’actualitat de Palestina-Israel en un moment de màxima tensió i atenció mediàtica i política cap a aquest racó del Mediterrani.

La jornada va constar d’una taula redona-col·loqui al matí, a les 12 hores, en què participaren Jorge Ramos Tolosa, professor del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València; Raquel Vanyó, professora de Dret internacional i membre de l’Institut de Drets Humans de la Universitat; Joan Marc Ferrando Hernández, professor de Dret internacional i investigador de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València; Germán Caballero, fotoperiodista de Levante-EMV i Ibrahim Omar, xef palestí i ambaixador de la gastronomia palestina a València. L’acte va estar presentat per Marisa Vázquez de Ágredos, directora de Patrimoni de la Universitat de València.

A la vesprada, a les 17.30 hores, va haver-hi un col·loqui amb motiu de la presentació de la nova edició actualitzada del llibre Palestina. Una historia esencial, (Sembra Llibres), de Jorge Ramos Tolosa, i es va presentar i projectar el documental (19 hores) Hijas de la Nakb’, amb la seua directora, Estel·la Vidal.

Des d’octubre 2023 a la Franja de Gaza s’han perdut incomptables vides humanes i també patrimoni cultural i natural, en la seua respectiva dimensió material i immaterial. Només en patrimoni cultural, es considera que més de 200 dels 325 llocs que a Gaza tenen importància històrica, arqueològica, natural o religiosa han sigut destruïts, cosa que equival a més d’un 60%.