Segons les dades de l’estudi, presentat aquest dilluns, el sistema universitari públic valencià (SUPV) retorna a la societat, a través de la recaptació fiscal addicional generada pels seus titulats, 3,1 euros per cada euro que les administracions públiques destinen al seu funcionament. Enfront dels 933 milions anuals en transferències corrents públiques que rep el SUPV, els seus titulats aporten 2.901 milions d’euros més en impostos dels quals hagueren generat si no tingueren eixos estudis universitaris, atés que tenen més ocupació i obtenen majors ingressos.

A l’acte de presentació de l’estudi, celebrat a València, en la sala d’actes de la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació, han assistit el conseller José Antonio Rovira; el vicerector d’Economia i Infraestructures de la Universitat de València, Justo Herrera; el rector de la Universitat Politècnica de València, Jose E. Capilla; la rectora de la Universitat d’Alacant, Amparo Navarro; el vicerector de Planificació Econòmica i Estratègica de la Universitat Jaume I, Modesto Fabra; i el rector de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, Juan José Ruiz. Per part seua, José Manuel Pastor, investigador de l’Ivie i director de l’informe, detallarà els principals resultats.

Les cinc universitats que formen el SUVP –Universitat de València, Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Miguel Hernández i Universitat Politècnica de València– van concentrar el 78,2% dels estudiants de grau, el 44,9% dels de màster, el 93,5% de la producció científica i el 100% de les patents nacionals obtingudes pel total d'universitats situades a la regió durant el curs 2022-2023. En conjunt, les universitats públiques formen al 70,4% d’estudiants de grau i màster de la regió. No obstant això, malgrat eixe percentatge majoritari, les institucions públiques han perdut pes en l’agregat, enfront de les universitats privades. La matrícula de grau en el SUPV s’ha contret un 22,2% des del curs 2010-2011, mentre que el sistema privat ha incrementat un 113,5% el seu alumnat en eixe període. En el cas dels màsters, s’ha produït un important augment de la demanda en tots dos casos. Les persones que es matriculen en un màster en una universitat pública valenciana han augmentat un 48,6% en el període analitzat, un creixement substancial però inferior al de les privades, que han passat de formar al 13,5% de l’alumnat d’aquesta mena d’estudi al 55,1%.

Per a atendre els seus estudiants i desenvolupar la seua labor investigadora, les universitats públiques valencianes compten amb 12 campus amb 60 centres, entre propis i adscrits, i un pressupost de 1.515 milions d'euros, en el curs 2022-2023. Eixa xifra suposa només un increment del 1,8% respecte del pressupost del curs 2010-2011. El 62% dels ingressos procedeix de transferències corrents de l'Administració Pública, per a assumir el funcionament de les institucions, un altre 22% són transferències de capital, per a afrontar les noves inversions; i el 16% restant s’obté d’altres ingressos, entre els quals s'inclouen les matrícules que abonen els estudiants.

En conjunt, les cinc institucions ofereixen 234 titulacions de grau, 339 màsters oficials i 139 programes de doctorat. En el període comprés en l'anàlisi s’ha experimentat un canvi en l’especialització formativa, ja que mentre el percentatge de matrícula en graus d'enginyeria i arquitectura s’ha retallat un -6,6% (-5,8% a nivell nacional), els estudiants que s’han decantat per Ciències de la Salut han augmentat un 6,4% (7,4% a Espanya). L’informe alerta, novament (perquè ja s’advertia en l’informe anterior de 2019), de la pèrdua d’estudiants que es matriculen en un grau o màster en les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), malgrat la forta demanda del mercat de treball d’aquests titulats.

Els factors que determinen l’elecció d’una universitat han canviat en aquests anys. El criteri de proximitat ha perdut rellevància i la proliferació de les universitats privades ha impulsat la competència. Les institucions del SUPV han orientat la seua estratègia cap a l’atracció d’estudiants amb alts expedients acadèmics i a fomentar l’exclusivitat de les titulacions. En el curs 2022-2023 una quarta part dels títols oferits pel SUPV són exclusius, és a dir, no els ofereix cap altra universitat. La major exclusivitat s’observa en les àrees d’enginyeria i arquitectura (32%), seguides d’humanitats (30,8%).

En l’estratègia per a atraure alumnat, destaca l’augment registrat en el nombre d'estudiants procedents de fora de la Comunitat Valenciana. Mentre en el curs 2010-2011 aquest alumnat era un 10,1% del total, el pes s’ha incrementat en 7,7 punts percentuals fins a suposar un 17,9% en 2022-2013. També els estudiants de màster procedents de fora de la regió han augmentat, des del 25,5% que representaven fa una dècada fins al 36,2% del curs 2022-2023.

Els programes de mobilitat, tant nacionals com internacionals (Erasmus +, SICUE Sistema d'Intercanvi entre Centres Universitaris d’Espanya i altres programes internacionals), han influït molt positivament en l’atracció d’estudiants no residents en la Comunitat. Quasi 6.000 estudiants de grau i 560 de màster d’altres regions o de l’estranger han arribat a una de les universitats del SUPV a través de programes de mobilitat en el curs 2022-2023. La despesa que realitzen a la regió té un important impacte econòmic, ja que suposen 21,2 milions d'euros en renda per a la C. Valenciana i la creació de 610 ocupacions.

Altres contribucions del SUVP

Al costat de l’impacte econòmic de les universitats públiques valencianes, l'informe analitza la seua contribució en altres aspectes derivats de la seua activitat d’investigació i transferència. Les universitats del SUVP juguen un paper crucial en la generació de capital humà qualificat i en la producció de coneixement, superant en responsabilitat a les seues homòlogues a nivell nacional. De la inversió total en I+D de la Comunitat Valenciana, el 42,7% la realitza el sector de l'ensenyament superior, un percentatge molt superior a la mitjana nacional (26%) i al de regions de referència com País Basc (16,8%), Madrid (18,7%) i Catalunya (19,8%).

Quant a l’activitat investigadora del SUPV, el volum de publicacions científiques ha crescut més que la mitjana nacional, duplicant-se el nombre d’articles científics des dels 4.945 de 2010 als 10.080 en 2021. Pràcticament tota l’activitat investigadora de la Comunitat Valenciana la realitzen les universitats públiques, ja que van generar el 95,8% de les publicacions científiques de la Comunitat entre 2010 i 2021. Les universitats públiques valencianes també destaquen per la seua activitat patentadora. En 2021, el 100% de les 39 patents nacionals sorgides de la investigació universitària procedeix d’alguna institució del SUPV. L’evolució de l’activitat patentadora del SUPV és més positiva que en el conjunt ‘. A conseqüència d'això la participació del SUPV en el sistema universitari públic espanyol (SUPE) ha passat de representar un 10% de les patents nacionals a un 20%.

Les universitats i la qualitat de l’ocupació

L'estudi de contribució de les universitats públiques valencianes també dedica un capítol a avaluar el paper del SUPV en la qualitat de l'ús de la Comunitat Valenciana. Per a això, ha comparat les condicions laborals dels universitaris amb les dels individus amb educació secundària postobligatòria o Formació Professional Superior. Els resultats indiquen que els titulats universitaris de la regió gaudeixen d’un percentatge major de contractes indefinits en el sector privat i menor d’ocupació parcial no desitjada que els treballadors amb educació secundària post-obligatòria (+4,2 i -2,8 punts percentuals, respectivament). A més, són menys freqüents les jornades llargues entre els titulats i perceben salaris més elevats. Segons mostra l’informe, busquen menys activament una altra ocupació, participen més en formació contínua i accedeixen en major proporció a ocupacions altament qualificades i al teletreball.

No obstant això, no tots els indicadors de qualitat laboral són positius per als universitaris, ja que afronten més hores extres no remunerades, canvis imprevistos d’horaris, pressió laboral i contactes fora de l'horari laboral, que els treballadors amb educació secundària post-obligatòria.

El document també quantifica l’aportació del SUPV a la qualitat mitjana de l’ocupació a la regió. Gràcies a la contribució del SUPV en la Comunitat, el percentatge d’empleats amb jornades parcials no desitjades es redueix en 0,8 punts percentuals, el pes del teletreball augmenta 4,8 punts, el de treballadors en ocupacions altament qualificades creix 15,9 punts i el d’ocupats que participen en formació contínua s’eleva en 3,5 punts. A més, el salari mitjà en la Comunitat Valenciana és un 11% més elevat per la contribució dels treballadors titulats en el SUPV i, segons les estimacions realitzades, sense el SUPV, la taxa de desocupació en la Comunitat seria 2 punts percentuals més elevada

El SUPV es converteix, per tant, en un agent crucial per al desenvolupament de la regió. Un bon sistema universitari proporciona treballadors altament qualificats, la qual cosa fomenta un teixit empresarial productiu, innovador i basat en el capital humà. Això, al seu torn, genera ocupació de qualitat i estimula la inversió en educació superior, impulsant la resiliència econòmica, especialment, en temps de crisi.

L’informe que s’acaba de publicar és el cinqué d’una sèrie iniciada en 2009 i seguida per edicions en 2013, 2015 i 2019. L’objectiu d’aquests documents, que ara s’actualitzen amb el nou estudi, és mostrar a la societat les contribucions socials i econòmiques que realitzen les universitats públiques valencianes a través de les seues activitats docents i investigadores i de transferència.