(València 1849-1919)

Pelegrí Casanova Ciurana estudià medicina a València i es va doctorar a Madrid. Aqueix mateix any, 1875, va guanyar la càtedra d'Anatomia general i descriptiva de la Facultat de Medicina de València, que va exercir durant més de quaranta anys.. 

El seu treball, així com les seues publicacions, van cobrir diversos camps de la medicina, un dels més coneguts fou el de la Morfologia. 

La seua admiració per Ernst Haeckel, naturalista i filòsof alemany seguidor dels postulats darwinistes, el portà a seguir les seues classes a Jena i fins i tot a mantenir amb ell una llarga relació epistolar. La influència d'Haeckel es manifesta en les seues publicacions La morfología humana del porvenir i La biología general, totes dues de 1877. 

Fidel seguidor de Darwin i rigorós evolucionista, tingué una gran influència i féu de València un centre peninsular de difusió del evolucionisme. 

Les seues postures radicals en aquests temes es feren paleses en el seu discurs de 1882 El antropomorfismo ante la ciencia contemporánea i van provocar en els ambients conservadors de l'època una creixent hostilitat cap a la seua persona. Es va sentir obligat a refugiar-se en l'ensenyament i en la pràctica de l'Otorrinolaringologia, més específicament de l'Otologia.

Malgrat això, Pelegrí Casanova va continuar participant activament en la vida acadèmica: des de 1890, va codirigir la Revista de Especialidades Médico-Quirúrgicas, que va aparéixer durant dos anys; va ser membre i arribà a presidir dues de les entitats científiques valencianes més rellevants del moment: la Reial Acadèmia de Medicina, de 1894 i 1896, i l'Institut Mèdic Valencià entre 1897 i 1900. En 1898 va ser nomenat també degà de la Facultat de Medicina de València.

En 1909, deu anys abans de la seua mort, participà de manera destacada en l'homenatge que els estudiants de medicina de València van fer a Darwin amb motiu de l'aniversari del seu naixement.