L’IFIC obri una instal·lació per a desenvolupar nous acceleradors de partícules amb aplicacions mèdiques

 
Un investigador en les instal·lacions del nou Laboratori

Comença a funcionar el Laboratori de Radiofreqüència d'Alt Gradient de la Instal·lació d'Investigació en Física Mèdica (IFIMED) en l'Institut de Física Corpuscular (IFIC). Gràcies a les seues prestacions, el nou laboratori permetrà reduir el temps per a provar elements bàsics d'acceleradors de partícules amb aplicacions mèdiques i tecnològiques. La instal·lació, única a Espanya, s’ha presentat aquest dimarts al Parc Científic de la Universitat.

L'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt de la Universitat de València (UV) i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), ha celebrat un acte que marca la posada en marxa del Laboratori de Radiofreqüència d'Alt Gradient, una instal·lació única a Espanya per a desenvolupar components bàsics per a acceleradors de partícules més compactes amb diverses aplicacions, entre elles un nou tipus de tractament contra el càncer.

A l'acte han acudit personalitats del món acadèmic i empresarial per a conéixer les capacitats del laboratori, situat en la Instal·lació d'Investigació en Física Mèdica (IFIMED) de l’IFIC, en el Parc Científic de la Universitat de València, en els voltants del Campus Burjassot-Paterna. El laboratori és el resultat de la cooperació entre institucions europees, espanyoles i valencianes.

El laboratori permetrà desenvolupar un dels components bàsics dels acceleradors de partícules, les cavitats de radiofreqüència, on s'introdueixen camps electromagnètics per a accelerar les partícules que passen pel seu interior. La R+D en aquest àmbit possibilita utilitzar camps fins a quatre vegades més intensos (d'alt gradient), que permeten reduir la grandària i el cost dels acceleradors. Això és fonamental per a les seues aplicacions mèdiques, en concret per a un nou tipus de teràpia contra el càncer que utilitza partícules pesades com els protons, en lloc de fotons de la radioteràpia convencional, reduint així el mal en els teixits sans.

Per a tal finalitat, les cavitats han de resistir aquests intensos camps sense que es produïsca el fenomen conegut com ‘breakdown’, xicotetes espurnes a l'interior de la cavitat que fan que es perda el senyal. Això es posarà a prova en el laboratori, capaç de portar ones que generen el rang d'energies que requereix aquest tipus de tractaments fins a 400 vegades per segon a la cavitat de radiofreqüència. “Això permet que puguem reduir les proves d'aquest tipus de cavitats en un temps molt significatiu”, destaca Daniel Esperante Pereira, investigador de l’IFIC que treballa en la posada en marxa del laboratori a través del programa postdoctoral Marie Sklodowska-Curie d'Horitzó 2020.

“Estem davant una instal·lació d'investigació única a Espanya”, resumeix Benito Gimeno Martínez, catedràtic de Física Aplicada i Electromagnetisme de la Universitat de València i un dels responsables del laboratori a l’IFIC. El sistema de control i adquisició del senyal que s'envia a les cavitats ha sigut desenvolupat a l’IFIC per a esbrinar amb precisió de nanosegons on es produeixen fallades. Les guies d'ona que porten el senyal estan en condicions d'ultra alt buit, tant com l'atmosfera lunar. I els moduladors que alimenten els dispositius que generen el senyal estan fabricats per una empresa espanyola amb tecnologia d'estat sòlid, produint polsos elèctrics molt intensos i curts.

“Per a l’IFIC, aquest laboratori suposa fer un pas molt important en el seu interés per les tecnologies associades als acceleradors de partícules, a més de reforçar el seu compromís amb la transferència i el retorn dels resultats de la investigació a la societat”, manifesta el director de l’IFIC, Juan José Hernández Rey.

La presentació ha comptat amb l'assistència dels vicerectors d'Investigació, Carlos Hermenegildo Caudevilla; Innovació i Transferència, M. Dolores Real García; i Economia i Infraestructures, Justo Herrera. També el coordinador del CSIC a la Comunitat Valenciana, José Pío Beltrán Porter; el vicepresident executiu de la Agència Valenciana de la Innovació (AVI), Andrés García Reche, i el director de Tecnologia del CIEMAT, José Manuel Pérez Morales, a més de representants d'universitats i centres d'investigació com el CERN, i d'empreses, com el president de l'Associació Espanyola de la Indústria de la Ciència (INEUSTAR), Aitor Echeandía, que han participat en una taula redona sobre transferència de tecnologia.

“Aquesta instal·lació és el resultat de la col·laboració entre moltes institucions”, recorda el vicedirector de l’IFIC per a Innovació, Juan Fuster Verdú. El Laboratori de Radiofreqüència ha sigut cofinançat principalment per la Universitat de València i la Unió Europea a través del programa FEDER. A més del suport al projecte IFIMED que va impulsar el professor emèrit José Bernabéu Arberola, la Universitat de València ha contribuït amb millores en les instal·lacions i suport tècnic. Altres fonts de finançament de personal, col·laboracions, convenis i suport en formació de tècnics del laboratori procedeixen del CSIC, del Centre Europeu per a la Investigació Nuclear (CERN), el programa Marie Sklodowska-Curie i la Agència Valenciana de la Innovació (AVI). A més, el laboratori ha rebut suport del programa Centre d'Excel·lència Severo Ochoa de l'Institut de Física Corpuscular.

Més informació:

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies