Física és la disciplina científica amb menor presència de dones en les diferents etapes de la carrera investigadora. I en el seu vessant teòric, els comptes són encara pitjors. Per a tractar de pal·liar la situació i de fomentar la incorporació de dones a la recerca en Física, la Facultat de Física de la Universitat de València (UV) i l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), Centre d'Excel·lència Sever Ochoa del CSIC i la UV, organitzen el cicle “Si elles van poder, tu també”, on físiques de prestigi internacional comparteixen experiències de les seues trajectòries científiques amb estudiants de batxillerat, grau i postgrau per a servir-los d'inspiració. El cicle, que es va iniciar ahir amb la presència de la cosmòloga Katherine Freese, està finançat per la Fundació Ramón Areces.

Segons l’“Informe de Dones Investigadores 2018” del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), l'àrea de Ciència i Tecnologies Físiques té solament un 21,47% de dones en llocs permanents en recerca, percentatge que es redueix conforme avança la carrera investigadora fins a l'11,49% en l'escalafó superior. Són els percentatges més baixos de totes les àrees científiques del CSIC. Però, a diferència d'altres àrees on la presència de dones tampoc abunda, en Física aquesta situació es manté des de les primeres etapes de la recerca: solament un 22,81% del personal predoctoral està format per dones. I en les universitats, la situació no difereix molt.

Per a intentar pal·liar aquesta situació, la Facultat de Física de la Universitat de València (UV) i l'Institut de Física Corpuscular, Centre d'Excel·lència Sever Ochoa del CSIC i la UV, organitzen “Si elles van poder, tu també”, un cicle de conferències on físiques teòriques de reconegut prestigi internacional parlen no solament de la seua especialitat científica, sinó també de les dificultats que van trobar per a compaginar la seua carrera amb la vida personal. Aquestes xarrades volen servir d'inspiració principalment a un auditori format per xiques estudiants de batxillerat, grau i postgrau, oferint models de dones reeixides en física teòrica que no han renunciat per açò a altres facetes de la seua vida personal.

El cicle s'ha obert avui amb la presència de Katherine Freese, física teòrica de la Universitat de Michigan (EUA) i una de les majors expertes mundials en cosmologia, concretament en l'estudi de la misteriosa matèria fosca. Freese va ser una de les primeres dones a graduar-se en Física en Princeton, va fer el màster en Columbia i es va doctorar a Chicago. Va realitzar estades postdoctorals a Harvard, Kavli Institute for Theoretical Physics i la Universitat de Califòrnia, Berkeley. Ha sigut professora assistent en el MIT i visitant en l'Institut Max Planck de Física de Munic, Caltech i el CERN, entre uns altres. De 2014 a 2016 va ser directora de l'Institut Nòrdic de Física Teòrica (Nordita) a Estocolm (Suècia), on col·labora en la seua Universitat i és doctora honoris causa.

Presentada per Manuel Aguilar Benítez de Lugo, físic espanyol del CIEMAT i la Real Acadèmia de Ciències, Katherine Freese ha parlat per a més de 300 persones reunides en la Sala Darwin de l'Aulari Interfacultatiu, entre elles un nodrit grup d'estudiants de batxillerat de diversos instituts de València. En la seua conferència, titulada com el seu últim llibre, “The Cosmic Cocktail: Three Parts Dark Matter”, ha repassat els reptes als quals s'enfronta la ciència per a descobrir la matèria fosca (que forma un 25% de l'Univers, però la naturalesa de la qual és completament desconeguda), i els que va afrontar ella mateixa en la seua carrera investigadora. Després de la xarrada, estudiants del grau en Física de la Universitat de València i de postgrau en l’IFIC han tingut l'oportunitat de conversar amb la investigadora.

El cicle “Si elles van poder, tu també” té una periodicitat bimensual i portarà a València a científiques de prestigi internacional com Lisa Randall, física teòrica nord-americana especialitzada en teoria de cordes i una de les científiques més influents per a la revista Time; o Hiranya Peiris, astrofísica britànica nascuda a Sri Lanka, educada a Cambridge i Princeton i coneguda pels seus treballs sobre el fons còsmic de microones, la radiació més antiga de l'Univers. Aquest cicle de conferències compta amb el finançament de la Fundació Ramón Areces.