Quatre científics de la Universitat de València, en l’elit mundial pel nombre de cites dels seus articles

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 16 de novembre de 2022
 
(D’esquerra a dreta). Dalt:  Francisco Barba i Juli G. Pausas. Baix: Gustau Camps-Valls i Andrés Cervantes.
(D’esquerra a dreta). Dalt: Francisco Barba i Juli G. Pausas. Baix: Gustau Camps-Valls i Andrés Cervantes.

Gustau Camps-Valls, Francisco J. Barba, Andrés Cervantes i Juli G. Pausas, investigadors de la Universitat de València (UV), figuren en el Higly Cited Researchers (HCR) d’aquest any, un rànquing amb l’elit científica mundial pel que fa al nombre de citacions dels seus treballs de recerca, segons el proveïdor de dades bibliomètriques Clarivate Analytics.

Així, Camps-Valls destaca en Geociències; Barba, en Ciències Agrícoles; Cervantes, en Medicina Clínica; en Pausas (científic del CSIC i de la Universitat de València com a segona afiliació, al Centre de Recerca sobre Desertificació), té impacte multidisciplinari.

Highly Cited Researchers és una llista anual que selecciona els i les especialistes més influents de tot el món, pel seu excepcional rendiment investigador, mesurat per la producció d’articles altament citats que es troben en l’1% superior en nombre de cites per camp i any en Web of Science Core Collection. La llista recull la producció científica durant el període 2011-2021 en un o més dels 21 camps utilitzats.

La llista conté al voltant de 7.200 investigadores i investigadors l’any 2021, aproximadament 4.000 dels que investiguen en camps específics i la resta en camps multidisciplinaris. Aquest personal investigador se selecciona pel seu excepcional exercici en un o més de 21 camps (els utilitzats als Indicadors Científics Essencials del Grup Web of Science, o ESI) o transversalment en diversos camps (cross-field).

Gustau Camps-Valls és catedràtic d’Enginyeria Electrònica de la UV i coordinador del grup de recerca Image and Signal Processing (ISP), http://isp.uv.es, un grup de 50 investigadors al voltant de la intel·ligència artificial per al tractament de imatges, senyals i dades. Les seues contribucions se centren en el desenvolupament d’algoritmes d’aprenentatge automàtic per analitzar dades de teledetecció, observació de la Terra i geociència. És autor de més de 300 articles en revistes internacionals, ha coordinat més de 20 projectes de recerca internacional, titular d’un projecte ERC Consolidator Grant i actualment d’un projecte Synergy Grant –també de l’European Research Council– per millorar els models climàtics amb AI i dades del sistema Terra.

Francisco J. Barba és professor titular del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública, Ciències de l’Alimentació, Toxicologia i Medicina Legal i coordinador del grup de recerca ALISOST “Tecnologies Innovadores per a una Alimentació Sostenible”. Treballa en tecnologies innovadores de processament d’aliments (altes pressions hidrostàtiques, polsos elèctrics, ultrasons, microones i extracció amb fluids supercrítics) per tal d’obtenir nous processos tecnològics. La majoria dels seus estudis estan relacionats amb l’aplicació d’aquestes tecnologies per preservar millor i de manera sostenible les característiques nutricionals, bioactives i organolèptiques dels aliments, així com per valoritzar els residus i subproductes agroalimentaris d’una manera sostenible. Ha publicat més de 400 articles científics a revistes amb alt impacte. Actualment és un dels coordinadors científics del programa AGROALNEXT Programa d’Investigació en Agroalimentació a nivell de la Comunitat Valenciana, dotat amb 9 milions d’euros.

Andrés Cervantes és catedràtic del Departament de Medicina de la Universitat de València, cap de servei d’Oncologia Mèdica a l’Hospital Clínic Unversitari de València i director científic i general a l’Institut de Recerca Sanitària (INCLIVA). Les àrees preferents d’investigació són el càncer gastrointestinal i els assajos fase I i de desenvolupament de nous fàrmacs. En INCLIVA destaca que és investigador clínic de càncer rectal i en l’avaluació de la qualitat de la cirurgia mesorrectal. Ha col·laborat en l’elaboració de guies clíniques internacionals i és coautor d’estudis cooperatius internacionals que han modificat la pràctica clínica. És autor de quasi 500 articles i revisions de treballs publicats en diferents revistes internacionals, editor de la revista Cancer Treatment Reviews i president electe d’ESMO (Societat Europea d’Oncologia Mèdica).

Juli G. Pausas treballa al Centre d’Investigacions sobre Desertificació (CIDE), entitat mixta de la Universitat de València, del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de la Generalitat Valenciana, si bé figura com de la UV en segona afiliació al llistat de Clarivate. La seua investigació se centra en l’ecologia i l’evolució dels ecosistemes propensos a pertorbacions, específicament en el paper del foc en l’evolució de les espècies i l’estructura de les poblacions, comunitats i paisatges. Ha treballat específicament en ecosistemes mediterranis i sabanes, ha publicat més de 200 articles científics i també quatre llibres sobre aquesta temàtica. Actualment estudia el paper del foc a la biodiversitat en diferents escales d’organització (des de l’escala d’individus fins a l’escala global).

 

Llista Highly Cited Researchers 2022: https://clarivate.com/highly-cited-researchers/