Mitjançant l’ús de dades, ChemiNova pretén desenvolupar un conjunt d’eines de Realitat Augmentada i Realitat Mixta, l’ús de les quals implicarà principalment professionals de la conservació del patrimoni artístic, cultural i arquitectònic. “Es tracta de crear formes noves i rendibles de monitorització remota i in situ dels béns del patrimoni cultural, reutilitzant les tecnologies existents i proporcionant a les conservadores anàlisis avançades dels danys estructurals i químics causats per amenaces d’origen humà”, explica Cristina Portalés, investigadora responsable del grup DINA a l’IRTIC i coordinadora del projecte europeu.

Inspirat en el joc d’experimentació química dels anys 60 del segle passat, que incloïa les eines necessàries per tindre un laboratori casolà, ChemiNova es fonamenta ara en tecnologies d’adquisició de dades, no destructives i portàtils, que, juntament amb l’anàlisi mitjançant Intel·ligència Artificial, permeten inspeccions adaptables a diferents escenaris i faciliten l’ús no professional del sistema. Una de les seues mires, de fet, és implicar la ciutadania en els processos de conservació mitjançant la presa de dades i mitjançant el que s’anomena ‘ciència ciutadana’. “Ens sembla interessant posar també la tecnologia en mans d’usuaris no professionals que puguen contribuir a la conservació, en els processos d’anàlisi i vigilància d’un patrimoni que també és seu”, afegeix Portalés.

Així, el projecte es ramifica en diferents eines basades en un mètode algorítmic d’aprenentatge automàtic –Deep Learning– anomenat ChemiAI. Aquestes són ChemInspection –eina per al diagnòstic mitjançant models de 3D enriquit–, ChemiModel –per a la reconstrucció 3D d’objectes a partir d’imatges-, ChemiSensing –per a l’anàlisi a distància de l’estat dels objectes patrimonials– i ChemiSee, per a l’anàlisi de l’impacte del canvi climàtic i dels conflictes bèl·lics sobre el patrimoni.

El projecte, que acaba d’iniciar el seu camí i que s’haurà de desenvolupar al llarg dels pròxims tres anys, contempla un total de quatre proves pilot sobre els monuments i col·leccions europees següents: la catedral de Santa Sofia de Kyiv, a Ucraïna; la Col·lecció de la Universitat de Palerm, a Itàlia; el Palau de Schönbrunn a Viena, Àustria, i l’edifici La Nau de la Universitat de València.

ChemiNova: Novell Technologies for On-Site and Remote Col·laborative Enriched Monitoring to Detect Structural and Chemical Damages in Cultural Heritage Assets, com s’anomena oficialment el projecte, està dotat amb 3,5 milions d’euros del Programa Europeu Horitzó Europa, més de 850 de els quals gestionarà la Universitat de València, coordinadora del projecte i del consorci format per a la seua execució.

Des d’Itàlia formen part del consorci l’International Centre for the Study of the Preservation and Restoration of Cul-tural Property (ICCROM), l’Università degli Studi di Palerm (UNIPA) i el Consigli Nazionale delle Ricerche – Institute of Atmospheric Sciences and Climate (CNR-ISAC). Des d’Ucraïna hi participa la National Conservation Area “St. Sophia of Kyiv” (NCA-SSK). També formen part del projecte Gottfried Wilhelm Leibniz Universität Hannover (LUH) i ART+COM AG (ARTCO), d’Alemanya; 4D-IT GmbH (4D-IT) i Schloß Schönbrunn Kultur-und Betriebsges.m.b.H. (SKB), d’Àustria; University of Burgundy (UB), de França; DIADRASIS Interdisciplinary research on Archaeological & Architectural Conservation (DIADRASIS), de Grècia, i Universitatea Tehnica Cluj-Napoca (UTC), de Romania.