La representació, des de la sàtira, és gratuïta i oberta a tots els públics i està escrita i dirigida per Rafael Rodríguez Marzo, professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de València, i representada per la Confraria Bufa dels Còmics sense Llengua. La farsa de les Germanies descobrirà a l’espectador la vida quotidiana de la ciutat l’any 1524, dos anys després de la fi de les Germanies, amb històries dels seus protagonistes representades per actrius i actors de l’Escola Superior d’Art Dramàtic.

El projecte Public Renaissance pertany a la xarxa HERA (Humanities in the European Research Area), i està finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.

La coordinació científica i de transferència de La farsa de les Germanies la lideren Mónica Bolufer i el professor de la Universitat Catòlica de valència Jan Gomis, i en l’assessoria històrica també hi ha participat Pablo Pérez García, catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània ( UV). A més de Bolufer, Gomis i Pérez, l’equip científic de Public Renaissance l’integren Blanca Llanes, Jorge A. Catalá, Juan Francisco Pardo i Daniel Muñoz.

Public Renaissance també transfereix els resultats de la seua investigació a la societat mitjançant la web Hidden Cities i l’aplicació gratuïta per a dispositius mòbils Hidden Valencia, que guia l’usuari pels principals escenaris de la revolta agermanada a la ciutat, a través del patrimoni urbà.

La revolta de les Germanies va commocionar les terres valencianes i mallorquines entre 1519 i 1523. L’alçament va posar en perill l’ordre social establert i va obligar l’emperador Carles V a intervindre per sufocar la rebel·lió, a la qual va seguir una repressió brutal. La derrota agermanada va marcar lʼesdevenir dels regnes de València i Mallorca durant dècades.

Notícia projecte Hidden Valencia, en el marc de Public Renaissance.

Peu de foto annex:

• Cartell de l’obra La farsa de les Germanies.