La Universitat lliura el projecte La Blanca al govern de Guatemala

  • 4 de juny de 2019
 

Després de quinze anys d’intervencions ininterrompudes, el projecte La Blanca, liderat per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, ha finalitzat temporalment la seua intervenció a aquest nucli arqueològic del municipi de Petén, al departament de Flores, a Guatemala. Amb el lliurament dels resultats de les activitats arqueològiques, de consolidació del patrimoni, interpretació i posta en valor de les troballes finalitzen de moment les activitats d’un projecte arqueològic que ha desenvolupat una innovadora aposta d’intervenció social.

L’any 2004, amb el triple objectiu de realitzar investigacions arqueològiques en un antic assentament urbà de la Vall del riu Mopán (Guatemala), posar en valor el seu excepcional patrimoni arquitectònic i natural, i contribuir al desenvolupament econòmic i social de la comunitat local mitjançant un procés de recuperació i gestió cultural dels recursos patrimonials, s’inicià a La Blanca, aldea del municipi de Flores, al guatemaltec departament de Petén, el projecte universitari La Blanca.

La Blanca és un projecte universitari acadèmic i de cooperació internacional dirigit per la catedràtica de la Universitat de València Cristina Vidal Lorenzo i el catedràtic de la Universitat Politècnica de València Gaspar Muñoz Cosme que al llarg de quinze anys ha comptat amb la participació d’un nombrós grup de professorat i alumnat de la Universitat de València, de la Universitat Politècnica i la col·laboració d’investigadores i investigadores de la Università di Firenze, la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad de Granada.

El dilluns 27 de maig de 2019 es realitzà l’acte formal de lliurament del jaciment arqueològic al govern de Guatemala, tancant així un procés d’intervenció al llarg del qual les troballes arqueològiques han estat dipositades al Museo Nacional de Arqueología y Etnología de Guatemala.

 

Investigació arqueològica: quinze anys de troballes úniques

En el període 2004-2018 s’ha realitzat un total de 15 temporades de treball de camp, consistents en excavacions extensives en els principals urbans d’aquesta ciutat maia.

Els resultats de les excavacions han posat al descobert una acròpoli de dimensions monumentals, coronada per palaus que destaquen per les seues dimensions i qualitat constructiva, que situen aquests edificis en línia amb les capitals dels grans regnes maies, com ara Tikal o Naranjo.

Els descobriments d’aquest equip interuniversitari han tret a la llum la volta més ampla fins ara enregistrada a l’àrea arqueològica, localitzada al Palau d’Orient de La Blanca. Aquesta trobada proporciona una idea de la solemnitat de les reunions i cerimònies que acollí l’interior d’aquest palau.

A més, al l’interior del basament de l’acròpoli es trobaren subestructures d’èpoques anteriors, que conserven la seua coberta voltada i pintures murals, unes restes escasses en els monuments maies com a conseqüència de les seues condicions de conservació al llarg dels segles.

La monumentalitat de l’acròpolis de La Blanca s’acredita, també, amb frisos esculpits en els basaments sobre els quals s’alçaren aquests edificis que posen en relació aquesta ciutat amb ciutats maies de Mèxic.

 

La Blanca al llarg de la història

L’època de major esplendor de La Blanca va ser el Clàssic Tardà i Terminal del món Maia. És en aquest darrer període en el qual es produeix el denominat “col·lapse” de la civilització maia clàssica i, d’aquest temps, s’han trobat nombrosos testimonis importants de l’abandonament d’aquesta ciutat.

Al llarg de l’època Post-clàssica La Blanca va ésser visitada per pobladors esporàdics que dipositaren ofrenes en uns edificis que ja havien estat abandonats pels seus antics habitants fins el seu abandó definitiu, datat al segle XI.

D’aquest període en el marc de les excavacions arqueològiques liderades per la UV i la UPV es trobaren soterraments que permeten identificar una presència social evident de La Blanca en la història de la població de la Vall del riu Mopán.

A més, sobre les parets estucades dels monumentals palaus al llarg de les èpoques prehispànica i colonial els seus habitants realitzaren dibuixos incisos i pintats (grafits) que han estat identificats pels equips del projecte arqueològic.

Entre aquests es troba el que va deixar el capità Pedro Montañés el 30 d’agost de 1752. Posteriorment visitaren La Blanca Teobert Maler (1905) i Raymond F. Merwin (1913). El jaciment va ser objecte d’una breu intervenció en la dècada dels anys noranta del passat segle per la Unitat d’Arqueologia Regional de Guatemala.

Els resultats de les investigacions realitzades per la Dra. Cristina Vidal i el Dr. Gaspar Muñoz han evidenciat la presència en aquest territori de Guatemala d’arquitectes i constructors capaços d’erigir els palaus monumentals i les voltes més grans de l’àrea maia que s’han identificat.

Junt a aquests professionals de l’arquitectura, la societat de La Blanca va comptar amb experts de la pintura, escultura i altres arts propis d’una societat altament desenvolupada que, per poder alçar aquests monuments, requereix de la generació d’excedents econòmics que permeten destinar recursos a la producció artística. La riquesa d’aquesta ciutat maia prové del control de les rutes comercials que discorrien al llarg dels rius d’aquesta vall.

 

Innovació en el projecte La Blanca: de la tecnologia a la intervenció social

El projecte universitari La Blanca s’ha caracteritzat per la innovació: d’una banda, en l’ús de noves tecnologies digitals aplicades experimentalment a l’excavació, restauració i posta en valor de l’arquitectura maia. L’ús d’escàner làser, de tècniques de fotogrametria per a la documentació de béns patrimonials i creació de modelatge 3D són algunes de les tècniques emprades.

D’altra banda, el projecte La Blanca és un exemple d’innovació en intervenció social associada a una excavació arqueològica. Així, s’ha desenvolupat un conjunt d’accions formatives adreçades a diferents sectors de la societat de l’aldea de La Blanca:

  • Dones: accions d’empoderament de la dona i tallers adreçats a la millora de les seues condicions de salut i higiene
  • Xiquetes i xiquets: tallers formatius que han permés que al llarg de diferents generacions en el període d’intervenció en La Blanca, prenguen consciència del seu patrimoni històric i artístic i de les seues possibilitats per al desenvolupament social, a més de la necessitat de la seua conservació
  • Formació per al treball: les persones que han treballat al projecte La Blanca han rebut una formació professional per desenvolupar les tasques requerides en aquest treball però també la seua posterior aplicació com a professionals
  • Formació per a la difusió del patrimoni: homes i dones del municipi de La Blanca han rebut formació sobre la història Maia, de La Blanca i sobre arquitectura i art per tal de poder difondre les característiques del jaciment arqueològic de La Blanca com a guies turístics acreditats per les autoritats de Guatemala, contribuint així al desenvolupament econòmic d’aquest territori.
  •  

Centre d’Interpretació de La Blanca: un espai únic finançat per la UV

Junt al jaciment de La Blanca la Universitat de València va finançar l’any 2010, a través dels seus fons de cooperació internacional, la construcció d’un centre d’interpretació de les restes arqueològiques que és únic en la regió. Aquest centre va ser inaugurat en el seu moment per l’aleshores rector de la Universitat de València, Francisco Tomás.

El Centre d’Interpretació és el punt d’accés al jaciment arqueològic i està configurat des d’una perspectiva moderna d’espai obert en el qual els visitants i les visitants poden contextualitzar les edificacions que van a visitar, prendre coneixement de l’important esforç de recuperació realitzat, les troballes identificades i la seua importància en termes patrimonials i artístics.

 

La Blanca com a projecte de cooperació acadèmica i institucional

Els directors del projecte La Blanca, Cristina Vidal i Gaspar Muñoz destacaren en l’acte de lliurament del jaciment a les autoritats guatemalteques que aquest ha estat un projecte interuniversitari de vocació social.

En eixe sentit, la col·laboració entre la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València ha permés posar en valor el coneixement complementari generat en les dues universitats públiques valencianes, i ha comptat amb la col·laboració de la pública Universidad San Carlos de Guatemala com a contrapart col·laboradora en el projecte arqueològic.

La viceministra de Patrimoni Cultural i Natural de Guatemala, Gladys Elizabeth Palala, va expressar el compromís del Ministeri de Cultura i Esports de Guatemala per protegir i preservar els jaciments arqueològics i donar difusió als resultats de les investigacions realitzades que han posat al descobert construccions “colosals”, en paraules del professor Gaspar Muñoz, qui resaltà que “l’acròpolis, amb una estructura de 50 metres de costat” destaca per comptar amb palaus que són fins i tot més grans que els que s’identifiquen a Tikal i Yaxhá, amb una plaça amb capacitat per a 20.000 persones, xifres molt importants per a aquesta època.

El rector de la Universitat Politècnica de València, Francisco Mora, va destacar no sols la qualitat de la investigació i rehabilitació de les restes arqueològiques sinó també la utilització de les tecnologies més avançades en els processos d’excavació, estudi i restauració, així com la important tasca d’innovació social associada al projecte.

En eixa línia, la rectora de la Universitat de València, Mª Vicenta Mestre, va insistir en la importància de la tasca desenvolupada per l’equip d’investigadores i investigadors de les universitats valencianes, així com per la seua visió d’implicació de tota la comunitat local en les dimensions formatives i d’empoderament per tal de contribuir al desenvolupament del seu territori i implicar-los en la conservació d’aquest lloc arqueològic.

De fet, en el marc de les activitats de lliurament del projecte, el rector de la UPV i la rectora de la UV participaren en una trobada a l’escola municipal de La Blanca junt a les autoritats locals, la viceministra i el coordinador de la cooperació espanyola a Guatemala, i es reuniren també amb una representació de les dones que han participat en els programes de sensibilització i formació i amb les i els guies turístics que han estat formats i capacitats en el marc del projecte La Blanca.

L’ambaixador d’Espanya a Guatemala, Alfonso Manuel Portabales, va posar un èmfasi especial en aquesta tasca integral de contribució al desenvolupament local de La Blanca que està incorporada a aquest projecte universitari.

Els treballs realitzats al llarg d’aquests quinze anys a La Blanca continuaran ara en una fase d’estudi de totes les troballes. Finalitza així un conjunt d’accions desenvolupades per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València que han estat valorades en més de un milió d’Euros i finançades des dels seus inicis per les dues universitats valencianes amb el suport del Programa de Excavaciones de España en el Exterior del Ministerio de Cultura y Deporte del Gobierno de  España, l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, la Fundación Palarq, el Prince Claus Fund d’Holanda i la col·laboració del Centro Universitario de Petén de la USAC, la Asociación Balam, la Università di Firenze, la Universidad Complutense de Madrid y la Universidad de Granada.

El projecte La Blanca va rebre l’any 2013 el premi Best Practices in Site Preservation Award de l’Archaeological Institute of America.

 

Més informació:

Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies