“La poesia és un bon territori per a evitar que la vida es convertisca en una voràgine i en un vertigen. La poesia és lenta, utilitza i medita les paraules i el que diem. El poeta representa a qualsevol ésser humà que es nega a pensar com tots i repetir com un lloro. En el món en el qual vivim, és necessari intentar fer-nos amos de les paraules i reivindicar paraules com a drets humans”. Amb aquestes paraules, l’escriptor ha iniciat la seua conferència, després d’una breu presentació del professor Javier de Lucas, que l’ha qualificat com “un poeta imprescindible”.

García Montero ha fet un elogi de la paraula soledat des de de la poesia de Baudelaire, que seguint el conte de Poe “L’home de les multituds”, afirma que les multituds contemporànies són un conjunt de soledats. Una cosa molt similar al que planteja Pier Paolo Passolini, quan en una de les seues reflexions afirma que “cap experiència era més solitària que una plaça plena de gent en el segle XX”. I a partir de Luis Cernuda i el seu “Soliloqui del farero”, ha reivindicat la soledat com a àmbit de defensa de la consciència pròpia, recitant alguns dels seus versos: “Acodado al balcón miro insaciable el oleaje,/ oigo sus oscuras imprecaciones,/ contemplo sus blancas caricias;/ y erguido desde cuna vigilante/ soy en la noche un diamante que gira advirtiendo a los hombres,/ por quienes vivo, aun cuando no los vea”. Un poema que també ha relacionat amb els naufragis d’immigrants en les costes europees.

El major enemic dels drets humans, per a García Montero són les identitats tancades que es converteixen en supremacisme. Enfront d’això, ha dit, cal reivindicar des de la poesia algunes paraules que tenen a veure amb el respecte als drets humans. Amb Pérez Galdós i els seus primers Episodis Nacionals, el poeta ha fet seua la idea d’un patriotisme cívic i respectuós amb la Llei. I amb Antonio Machado, ha reivindicat, enfront del relativisme, la Veritat (“¿Tu verdad? No, la Verdad,/ y ven conmigo a buscarla. /La tuya, guárdatela”), així com la idea de bondat: “y, más que un hombre al uso que sabe su doctrina, / soy, en el buen sentido de la palabra, bueno”.  

Les jornades, que es celebren en el saló de graus de la Facultat de Dret, s’organitzen en el marc del conveni de col·laboració entre la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública de la Generalitat i la Universitat de València. Segons explica la professora Consuelo Ramón, directora del Departament de Dret Internacional i també d’aquestes jornades, “l’objectiu del conveni és el desenvolupament de treballs de recerca, formació i difusió en matèria de drets fonamentals, mediació, assistència a les víctimes del delicte, especialment violència sobre la dona, abordats des de la perspectiva jurídica”. En commemoració de l’aniversari de la Declaració i amb l’ajuda de la Generalitat, afegeix “decidim plantejar unes jornades d’ampli espectre, en les quals s’exposaren alguns dels debats contemporanis de major interés”.

També es podran seguir a través de la xarxa les conferències següents: “Drets humans, tractats internacionals i acomiadaments en temps del COVID” a càrrec d’Antoni V. Semper, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat Rei Joan Carles i magistrat del Tribunal Suprem (dijous 9, 16 h.); “Drets humans, més allá de l’humà”, impartida per Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret de la Universitat de València (divendres 11, 11h.); i la conferència de clausura que pronunciarà Sami Naïr, catedràtic de Ciència Política Universitat de París VIII, amb el títol de “La política de drets humans en temps de pandèmia”.

A més, acreditats especialistes intervindran en taules redones sobre alguns dels aspectes prioritaris dels drets humans, com els drets laborals, el paper de les empreses en la garantia dels drets humans, els nous plantejaments contra la discriminació, les iniciatives sobre medi ambient i desenvolupament sostenible o el dret a l’eutanàsia.